DÍA DE LA IGLESIA DIOCESANA 2017
noviembre 12, 2017
¡La vida es bella! y en la 3ra edad también
diciembre 11, 2017
Mostrar todo

DIA DE L’ESGLÉSIA DIOCESANA 2017

DIA DE L’ESGLÉSIA DIOCESANA 2017
«Amb tu, som una gran família»

XXXII Diumenge del Temps Ordinari Cicle A – 12 de novembre de 2017

Subsidi Litúrgic

MONICIÓ D’ENTRADA
En aquest XXXII Diumenge del Temps Ordinari celebrem el «Dia de l’Església Diocesana»
amb el lema «Amb tu, som una gran família». Com ens ensenya el papa Francesc: «El
projecte de Déu sobre la humanitat… És fer de tots nosaltres una única família dels seus
fills, en la que cadascú el senti proper i se senti estimat per Ell…, senti l’escalf de ser
família de Déu. En aquest gran projecte troba la seva arrel l’Església… L’Església neix del
desig de Déu de cridar a tots els homes a la comunió amb Ell, a la seva amistat, és més, a
participar com a fills seus en la seva vida divina… Déu ens convoca, ens impulsa a sortir de
l’individualisme, de la tendència a tancar-se en un mateix, i ens crida a formar part de la
seva família» (Cf. Audiència General, 29 de maig de 2013).
En aquesta Jornada som convidats a enfortir la nostra consciència de pertinença a la nostra
Església particular. Gràcies a ella podem viure la nostra vida cristiana encoratjats,
acompanyats i resguardats per una autèntica comunitat de germans. Però hem de viure
també la nostra pertinença a l’Església amb responsabilitat. Som la família dels fills de Déu
i com a família tots som corresponsables de la seva tasca i del seu sosteniment: a través de
l’anunci il·lusionat i entusiasta de Jesucrist als nostres germans amb obres i paraules i
aportant el que tenim: qualitats, temps o diners. Donem gràcies a Déu, que ens ha introduït
en la família eclesial, pels seus bisbes, preveres, diaques, consagrats, seminaristes i fidels.
MEMÒRIA DEL BAPTISME
És oportú realitzar en aquest diumenge, que celebrem el Dia de l’Església Diocesana, el ritu de
benedicció i aspersió amb l’aigua, que constitueix la memòria viva del sagrament del Baptisme, porta
d’entrada en l’Església. El ritu es duu a terme després de la salutació inicial i ocupa el lloc i la funció de
l’acte penitencial del començament de la missa.

Benedicció de l’aigua
El sacerdot convida el poble a la pregària, amb aquestes paraules o altres semblants:
Estimats germans: En aquest diumenge en el que, units a tots els cristians del món,
recordem plens de goig la resurrecció del Senyor, iniciem la nostra celebració invocant la
benedicció de Déu que, per mitjà del baptisme, ens feu participar en la mort i resurrecció
del seu Fill i, amb això, ens atorgà el perdó de tots els nostres pecats. Demanem, doncs, al
Senyor que l’aigua que beneirem i vessarem sobre nosaltres revifi el nostre baptisme i el
perdó que en aquell dia se’ns va atorgar.
Després d’una breu pregària en silenci, el sacerdot segueix amb les mans juntes, i diu:
Oh Déu Creador,
que amb l’aigua i l’Esperit Sant
vau donar forma i figura a l’home i a l’univers.

R/. Purifiqueu i beneïu la vostra Església.
O bé:
R/. Que Déu sigui beneït per sempre.
Oh Crist, que del vostre cor obert a la creu,
vau fer brollar els sagraments de la nostra salvació.
R/. Purifiqueu i beneïu la vostra Església.
O bé:
R/. Que Déu sigui beneït per sempre.
Oh Esperit Sant, que del si baptismal de l’Església
ens feu renéixer com nova creació.
R/. Purifiqueu i beneïu la vostra Església.
O bé:
R/. Que Déu sigui beneït per sempre.
Oh Déu, que reuniu la vostra Església,
cos i esposa del Senyor,
el diumenge, dia que recordem la resurrecció del vostre Fill,
beneïu el vostre poble
i feu reviure en nosaltres per mitjà d’aquesta aigua
el record joiós de la gràcia de la primera Pasqua,
que és el nostre baptisme.
Per Crist, Senyor nostre. R/. Amén.

Aspersió
Després el sacerdot pren l’aspersori i s’aspergeix a si mateix, els ministres i el poble, passant, si cal, per
tota l’església.
Entretant es canta un cant que sigui apropiat.
Torna al seient i, acabat el cant, el sacerdot, de cara al poble i amb les mans juntes, diu:
Que Déu totpoderós ens purifiqui del pecat
i, per la celebració d’aquesta eucaristia,
ens faci dignes de participar a la taula del seu Regne. R/. Amén.
A continuació, es canta o recita l’himne: Glòria a Déu a dalt del cel.

MONICIÓ A LES LECTURES:
Estem acabant les setmanes de l’any litúrgic i les lectures ens orienten cap al final de la
història del món i el retorn gloriós del Ressuscitat. El llibre de la Saviesa ens convida a
buscar, trobar i posseir l’autèntica saviesa. Avui, amb la paràbola de les donzelles, se’ns
convida a preparar-nos per entrar en el banquet etern. Jesús ens diu: «vetlleu, perquè no
sabeu ni el dia ni l’hora». Pau presenta una catequesi sobre la sort dels difunts i els
esdeveniments de la fi del món.
PREGÀRIA DELS FIDELS
Presentem ara la nostra pregària confiada a Déu Pare, demanant-li que ens faci cada vegada
més fidels al seu amor, seguint el camí del seu Fill Jesucrist.
1. Per la nostra Església Diocesana, bisbes, preveres, consagrats i seglars, que cada dia
creixem en comunió amb el Senyor, en fidelitat a la nostra respectiva vocació, en unitat i
comunió fraterna, en compromís apostòlic i evangelitzador, en proximitat i servei als pobres
i als que pateixen. Preguem el Senyor.
2. Per les autoritats civils, que actuïn sempre amb prudència i saviesa, vetllant sempre pel
bé de la societat. Preguem el Senyor.
3. Pels pobres, pels que no poden participar dels béns que Déu ha volgut que fossin per a
tothom. Preguem el Senyor.
4. Per tots els que participem en aquesta celebració, que hem rebut el do de la fe i celebrem
Jesucrist, que siguem testimonis de l’amor de Déu en la nostra vida. Preguem el Senyor.

Oh Déu, la saviesa del qual cerca aquells que escolten la vostra veu; escolteu les nostres
pregàries i feu-nos dignes de participar a la taula del vostre Regne; alimenteu l’oli de les
nostres llànties perquè no s’apaguin en l’espera, perquè quan Crist vingui, estiguem atents a
sortir al seu encontre per entrar amb Ell a la festa nupcial. Per Crist Senyor nostre.

MONICIÓ FINAL
En concloure la nostra celebració cal que ens preguntem tots avui: Estimo l’Església? Prego
per ella? Em sento part de la família de l’Església? Què faig perquè sigui una comunitat on
cadascú se senti acollit i comprès, senti la misericòrdia i l’amor de Déu que renova la vida?
La fe és un do i un acte que ens incumbeix personalment, però Déu ens crida a viure junts la
nostra fe, com a família, com a Església. Demanem al Senyor, de manera especial en
aquesta Jornada de Germanor, que les nostres comunitats, tota l’Església, siguin cada
vegada més veritables famílies que viuen i porten l’escalf de Déu.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *